Avui toca tècniques mixtes. Un parell de cops a l’any, al curs de pintura, apartem la vista del realisme per endinsar-nos en el món de l’abstracció. En aquest tipus de quadre tot hi val: sorra, papers de diaris, botons, filferros, cartró. Com més volum més impactat serà la pintura. En aquest quadre en concret s’han utilitzat papers de diaris, sorra i l’aiguaplast, que consisteix en una matèria, inicialment blanca que es pot moldejar de la manera que vulguis per a crear volums i formes. No és la tècnica que m’agrada massa perquè si perds el nord pot resultar una mica desordenada i sense sentit.
Gerro
Treballar adequadament el carbonet és una de les qualitats que m’agradaria tenir. És impressionant els dibuixos que es poden arribar a fer amb un llapis negre, l’estri més simple i antic de la història de la pintura. Malauradament no tinc aquesta virtut i em conformo a fer de tant en tant gerros, bodegons o l’esbós de les meves pintures que, al no ser un dibuix perfecte, vaig modificant amb les infinites pinzellades. La pintura a l’oli et permet això, modificar el dibuix tantes vegades com vulguis, per això des de fa anys que prefereixo aquest tècnica per sobre del pastel, o l’aquarel·la. Abans d’enllestir un quadre passarà per tota la gamma cromàtica, fins que no trobi el color perfecte. Així que el primer esbós del quadre serà completament diferent a la pintura final.
Retrat dona
Aquest va ser el primer quadre que vaig fer a les classes de pintura. I d’això ja farà 11 anys. Va ser un bon inici començar amb Pablo Picasso i les seves models.
Ahir vaig veure la pel·lícula de Woody Allen, “Midnight in Paris” i em va fer molta il·lusió tenir, en un mateix film, tants artistes de renom com són Toulouse-Lautrec, Mattisse, o el mateix Picasso. La pel·lícula també em va deixar amb la sensació de que París és una ciutat fantàstica, i que cal visitar-la de tant en tant, encara que sigui per respirar l’aire dolç d’aquells carrers que oloren a crêpes i a aiguarràs quan et passeges per Moulin Rouge.
Dona
Fesomia d’una dona realitzada amb la punta d’una canya. Ús de tempera de color negre. Les ombres s’han aconseguit raspant la canya amb poca pintura.
Dona amb barret
Segueixo amb més quadres! Aquest tindrà uns 9 anys i és de l’època en que només feia pintures de l’Henri Matisse. Són uns dissenys molts visuals, destacant aquesta facilitat i talent que tenia l’artista per barrejar els colors més cridaners del quadre cromàtic sense molestar, en cap moment, l’ull de l’espectador. Sempre amb grans quantitats de matèria i utilitzant, en molts casos, la paleta com a estri per a crear diferents textures. La dona era un dels seus temes estrella. Matisse fou un dels pioners de la corrent artística francesa del Fauvisme que destaca per l’ús provocatiu del color.
Ocells
Dibuix realitzat amb la tècnica del gravat. Per ella, utilitzarem una làmina de suro (ja especial per aquest tipus d’ús) i uns estris que s’anomenen “gúbies” amb les que perforarem el suro creant dibuixos. De manera que l’espai que deixem sense matèria serà després el que aparegui sense color. Com és el cas d’aquest dibuix. Un cop creat el disseny, procedirem a pintar la làmina amb un rotllo perquè quedi la pintura uniforme. A continuació plasmarem el suro sobre una cartolina. I, com podeu apreciar, els espais blancs són els que fan el dibuix, mentre el negre queda com a fons del paisatge.
Vigileu amb les gúbies! sempre hi havia algú que s’hi tallava!
A l’espera
Quadre a l’oli que vaig fer fa 3 anys. Es tracta de dues teles que, juntes, formen un dibuix d’un noi i una noia. El noi, tal com el veig jo, està representat amb colors més freds, en canvi, en la noia, predominen els tons càlids i més dolços. Aquesta pintura no està a la venda.
El molí de Van Gogh
Ja fa uns quants anys d’aquest quadre. Es tracta d’una de les obres de Van Gogh. Predominen els colors pastel. La tècnica és l’oli.
Segueix el fil
Abstracció de la fesonomia d’una dona. Ús d’un fil que es suca en tinta negra. Mou’s el fil sense parar-te en cap moment fins que se li acabi la tinta.









