Un gravat més. Com ja vaig explicar fa uns dies, aquest tipus de dibuix es numeren per a saber la quantitat que se n’han fet. En aquest cas, en vaig fer dos. No hi ha una norma general per fer un gravat, només cal disposar de materials rics en formes per a poder plasmar-los en paper: cartró, plàstic, filferros, etc. Tot s’hi val. L’important és que no siguin massa voluminosos perquè si no, ens costarà imprimir la imatge al paper. I els colors, com més vius millor, així els podem contrarestar amb un fons blanc.
Vaig seguint les teves evolucions, les proves que fas… i em sembla que estas en un moment força creatiu, tocant moltes tecles a l’hora amb ganes de saber tocar-les… Això d’aquesta impressió d’avui, que no és tan caòtica com dius, resulta prometedora… potser un “gra de raim” d’un altre color… potser donar-li una mica més d’intenció al conjunt… anar provant. Ah, i ho he de dir: no deixis el carbonet; no és tan agrait i impactant com aquest gravat però dóna base, “fa país” dins de l’ànima de l’artista… Petons
El carbonet i el dibuix són la meva assignatura pendent. Els hi tinc molt respecte i, a l’hora de començar un quadre, és el que més por em fa. Tens raó, aquest tipus de tècnica és molt agraïda i té molta força, jugar amb les ombres i llums et permet crear figures realment precioses.
M’agradaria fer algun curs per millorar el dibuix, em recomanes algun lloc? jo estic encara amb el Maése Perez però faig oli i tècniques mixtes.
Una abraçada
Hola Cristina
Suposo que tinc idealitzat el meu profe de dibuix de quan era jove… Ara mateix no conec ningú de qui digués que posaria la mà al foc, tot i que sí conec gent que fa classe a Barcelona. Si realment vols puc preguntar però em penso que seria a BCN…
És que no ho sé fins a quin punt és vocacional o realment puc aprendre a dibuixar amb un bon professor. Tenia pensat mirar-me algun curs però ja de cara a l’estiu. Si no trobés res, ja t’ho comentaria.
Moltes gràcies!