Avui toca tècniques mixtes. Un parell de cops a l’any, al curs de pintura, apartem la vista del realisme per endinsar-nos en el món de l’abstracció. En aquest tipus de quadre tot hi val: sorra, papers de diaris, botons, filferros, cartró. Com més volum més impactat serà la pintura. En aquest quadre en concret s’han utilitzat papers de diaris, sorra i l’aiguaplast, que consisteix en una matèria, inicialment blanca que es pot moldejar de la manera que vulguis per a crear volums i formes. No és la tècnica que m’agrada massa perquè si perds el nord pot resultar una mica desordenada i sense sentit.

Treballar adequadament el carbonet és una de les qualitats que m’agradaria tenir. És impressionant els dibuixos que es poden arribar a fer amb un llapis negre, l’estri més simple i antic de la història de la pintura.  Malauradament no tinc aquesta virtut i em conformo a fer de tant en tant gerros, bodegons o l’esbós de les meves pintures que, al no ser un dibuix perfecte, vaig modificant amb les infinites pinzellades.  La pintura a l’oli et permet això, modificar el dibuix tantes vegades com vulguis, per això des de fa anys que prefereixo aquest tècnica per sobre del pastel, o l’aquarel·la. Abans d’enllestir un quadre passarà per tota la gamma cromàtica, fins que no trobi el color perfecte. Així que el primer esbós del quadre serà completament  diferent a la pintura final.

Aquest va ser el primer quadre que vaig fer a les classes de pintura. I d’això ja farà 11 anys. Va ser un bon inici començar amb Pablo Picasso i les seves models.

Ahir vaig veure la pel·lícula de Woody Allen, “Midnight in Paris” i em va fer molta il·lusió tenir, en un mateix film, tants artistes de renom com són Toulouse-Lautrec, Mattisse, o el mateix Picasso. La pel·lícula també em va deixar amb la sensació de que París és una ciutat fantàstica, i que cal visitar-la de tant en tant, encara que sigui per respirar l’aire dolç d’aquells carrers que oloren a crêpes i a aiguarràs quan et passeges per Moulin Rouge.

Fesomia d’una dona realitzada amb la punta d’una canya. Ús de tempera de color negre. Les ombres s’han aconseguit raspant la canya amb poca pintura.

Segueixo amb més quadres! Aquest tindrà uns 9 anys i és de l’època en que només feia pintures de l’Henri Matisse. Són uns dissenys molts visuals, destacant aquesta facilitat i talent que tenia l’artista per barrejar els colors més cridaners del quadre cromàtic sense molestar, en cap moment, l’ull de l’espectador. Sempre amb grans quantitats de matèria i utilitzant, en molts casos, la paleta com a estri per a crear diferents textures.  La dona era un dels seus temes estrella. Matisse fou un dels pioners de la corrent artística francesa del Fauvisme que destaca per l’ús provocatiu del color.