Sant Jordi 2013

DSC_0133 (2)

Punt de llibre que va guanyar el Sant Jordi 2005.

En un dia com avui, sortiu al carrer, passegeu i sentiu el perfum a roses i deixeu-vos sorprendre per les milers d’històries que us estan esperant, desitjoses de ser l’elegida. En un dia com avui, tots els pobles i ciutats seran especials. Feliç Sant Jordi a tots!

Festa Major 2006

Imatge

Festa Major 2006 és el cartell que vaig presentar per la festa major del poble, ja fa 6 anys. Vaig aprofitar un gravat realitzat amb linoleo (el trobareu al blog) per poder crear un contrast de tècniques artístiques. La senzillesa dels trossos de cartolina es combinava amb la dificultat i precisió del gravat. Els colors, primaverals i càlids, transmeten la sensació de festa i joia habituals de les festes populars.

Festa Major 2010

Festa Major 2010 és el cartell que vaig presentar pel concurs de Cartells de Festa Major de Montcada i Reixac. Cada any s’organitza un certamen per elegir els cartells protagonistes de les festes majors de Montcada i d’alguns dels seus barris. Els primers anys em negava a utilitzar programes informàtics per a dissenyar-lo, però atès que avui en dia es poden fer “birgaries” amb Photoshop, Indesign, etc. ho vaig provar. La silueta d’aquest paisatge representa l’església i els edificis del poble.

Sant Jordi

Tots ens llegim a nosaltres mateixos i el món que ens envolta per poder entreveure què som i on som. Llegim per entendre o començar a entendre. 

En un dia com avui, on Catalunya es transforma en un país de llibres i roses, de lletres i flors, de llegendes d’amor i herois, de complicitats i somriures, en un dia com el 23 d’abril de 2012 em sumo a aquesta gran festa amb un punt de llibre.

No és un punt de llibre qualsevol, amb un personatge anònim fet a l’atzar. Representa l’Elvira, una de les professores més curioses i especials que han passat per l’institut Montserrat Miró i Vilà. La seva vida va anar sempre lligada als llibres i a l’afany per seguir aprenent. Era una dona peculiar, que les generacions del 80 la vam conèixer com la bibliotecària de l’institut. Allà s’hi passava hores. Vestida amb colors llampants, maquillada, amb uns cabells vermellosos i un cigarro a la mà, li donaven un aire propi d’una altra època. Potser dels anys 20. Era xerraire i, sempre que podia, ens delectava a uns quants estudiants amb les seves històries de joventut. Era una persona que admiràvem i que, al dia d’avui, amb aquest punt, o amb les seves entranyables històries, no hem oblidat.

Des de fa 6 anys, la Biblioteca Elvira Montes, com se li diu des de la desaparició de la dona de cabells vermells, té un punt de llibre per a recordar-la.