Fredor

Fredor és el dibuix de la fesomia d’un noi. La tècnica que vam utilitzar per a la seva realització fou un petit cartró. Usàvem l’extrem d’aquest per anar dissenyant el dibuix. Si  se us estova massa un dels costats aneu rotant el cartró. El resultat final és un dibuix on hi predominen les rectes, malgrat que per la cara i ulls, mitjançant les línies, hem pogut aconseguir la forma desitjada. És una tècnica molt fàcil i, sobre paper blanc, queda un contrast interessant.

Misteri masculí

Misteri masculí és un dibuix realitzat amb canya. La tècnica consistia en intentar fer el disseny sempre amb el mateix traç, sense apartar la punta de la canya fins que no es finalitzava, o quantes menys vegades millor. La pintura és tempera negre.

El protagonista és un home misteriós, o almenys això és el que em transmet amb la seva mirada. L’ull dret mira al terra, mentre que l’esquerre observa fixament l’espectador.

Tot plorant

Tot plorant és el dibuix de la cara d’un jove convertit en llàgrimes.  Aquest resultat s’aconsegueix amb pinzellades que no toquen el paper. Consistia en agafar molta pintura líquida i anar creant la forma de la cara conforme les gotes anaven caient: unes més primes, altres més llargues i amples, etc. Per aconseguir taques més grans, només calia agafar un pinzell més gros, o omplir-lo amb més quantitat de pintura.

Coqueteria

Dibuix realitzat amb gúbies i un full de suro. Es tracta de perforar amb les gúbies el material creant el quadre desitjat. El que volem foradar ens apareixerà, després,  de color blanc o d’un color més clar. És una tècnica molt agraïda perquè es poden aconseguir ombres i jocs de llums preciosos. Un cop es té el full de suro perforat, podràs fer milions de dibuixos en sèrie, canviant el color o el paper. Els artistes quan feien aquest tipus de gravats els enumeraven: 1/1; o 6/100. Si podies arribar a tenir un gravat on hi aparegués l’1/1, tenies un tresor, perquè d’aquell dibuix només hi havia una còpia i aquesta, la tenies tu.

Gerro

Treballar adequadament el carbonet és una de les qualitats que m’agradaria tenir. És impressionant els dibuixos que es poden arribar a fer amb un llapis negre, l’estri més simple i antic de la història de la pintura.  Malauradament no tinc aquesta virtut i em conformo a fer de tant en tant gerros, bodegons o l’esbós de les meves pintures que, al no ser un dibuix perfecte, vaig modificant amb les infinites pinzellades.  La pintura a l’oli et permet això, modificar el dibuix tantes vegades com vulguis, per això des de fa anys que prefereixo aquest tècnica per sobre del pastel, o l’aquarel·la. Abans d’enllestir un quadre passarà per tota la gamma cromàtica, fins que no trobi el color perfecte. Així que el primer esbós del quadre serà completament  diferent a la pintura final.

Ocells

Dibuix realitzat amb la tècnica del gravat. Per ella, utilitzarem una làmina de suro (ja especial per aquest tipus d’ús) i uns estris que s’anomenen “gúbies” amb les que perforarem el suro creant dibuixos. De manera que l’espai que deixem sense matèria serà després el que aparegui sense color. Com és el cas d’aquest dibuix. Un cop creat el disseny, procedirem a pintar la làmina amb un rotllo perquè quedi la pintura uniforme. A continuació plasmarem el suro sobre una cartolina. I, com podeu apreciar, els espais blancs són els que fan el dibuix, mentre el negre queda com a fons del paisatge.

Vigileu amb les gúbies! sempre hi havia algú que s’hi tallava!