La llum de la nit

IMG-20150802-WA0003

La llum de la nit és una seqüència de tres quadres que vaig començar fa més d’un any. Tres escenes d’amor de dos amants que viuen de nit i dormen de dia. Tres focus de llums que, a cada quadre, li donen sensualitat i màgia.

Les teles són ben petites i en elles s’ha utilitzat la tècnica de l’oli. Com en altres pintures he tornat a provar amb el color plata, a les estrelles i cel i li dóna un toc diferent i, amb precaució, el resultat m’agrada.

Aquesta vegada m’he inspirat amb Vestida de nit, de Sílvia Pérez Cruz, i el seu món d’enyorança, nostàlgia i nits d’havaneres a la fresca.

Misteri masculí

Misteri masculí és un dibuix realitzat amb canya. La tècnica consistia en intentar fer el disseny sempre amb el mateix traç, sense apartar la punta de la canya fins que no es finalitzava, o quantes menys vegades millor. La pintura és tempera negre.

El protagonista és un home misteriós, o almenys això és el que em transmet amb la seva mirada. L’ull dret mira al terra, mentre que l’esquerre observa fixament l’espectador.

Mare

Mare és un quadre de l’època blava de Pablo Picasso. Aquesta obra i totes les que coneixem del mestre a l’inici del 1900 mostren la soledat, desesperació i tragèdia de l’artista, trist pel sobtat suïcidi d’un íntim amic. Els colors freds i melancòlics volien transmetre la compassió que Picasso sentia per la gent amb pocs recursos. Aquesta predilecció pels tons blaus va ser present en les seves pintures durant 4 anys.

La presència del vermell en la flor transmet l’estima que sent la mare pel fill. És el trencament de colors melancòlics, propis de l’artista, amb el vermell, símbol de passió i d’amor. És un oli sobre tela.

A mig camí

A mig camí és l’últim quadre que he fet. Amb la tècnica de l’oli el vaig iniciar a l’octubre. Durant uns mesos vaig estar una mica perduda. No trobava com unir la parella d’una manera no forçada. Els fons més clars i la cua de la sirena m’hi han ajudat.

Mentre ella llegeix, ell s’endinsa a la recerca d’un mar on poder deixar la seva valuosa gota d’aigua. Estan massa lluny, però a la vegada els uneixen moltes coses que els fan ser inseperables.

Llum solar

Llum solar és la combinació de diferents figures geomètriques, la majoria de les quals de formes rectilínies. Destaquen els tons càlids (ocre, carmí, taronja, etc) i la llum provinent de la part dreta. Jugar amb paraules o texts li aporta un toc encara més personal als dibuixos. Va ser un quadre per encàrrec i es troba a casa la Cèlia, Carla i Adrià.

Mar endins

Avui toca tècniques mixtes. Un parell de cops a l’any, al curs de pintura, apartem la vista del realisme per endinsar-nos en el món de l’abstracció. En aquest tipus de quadre tot hi val: sorra, papers de diaris, botons, filferros, cartró. Com més volum més impactat serà la pintura. En aquest quadre en concret s’han utilitzat papers de diaris, sorra i l’aiguaplast, que consisteix en una matèria, inicialment blanca que es pot moldejar de la manera que vulguis per a crear volums i formes. No és la tècnica que m’agrada massa perquè si perds el nord pot resultar una mica desordenada i sense sentit.

Gerro

Treballar adequadament el carbonet és una de les qualitats que m’agradaria tenir. És impressionant els dibuixos que es poden arribar a fer amb un llapis negre, l’estri més simple i antic de la història de la pintura.  Malauradament no tinc aquesta virtut i em conformo a fer de tant en tant gerros, bodegons o l’esbós de les meves pintures que, al no ser un dibuix perfecte, vaig modificant amb les infinites pinzellades.  La pintura a l’oli et permet això, modificar el dibuix tantes vegades com vulguis, per això des de fa anys que prefereixo aquest tècnica per sobre del pastel, o l’aquarel·la. Abans d’enllestir un quadre passarà per tota la gamma cromàtica, fins que no trobi el color perfecte. Així que el primer esbós del quadre serà completament  diferent a la pintura final.

Roma

Aquest és l’últim quadre que he fet. El vaig acabar fa poc menys d’un mes. El títol del quadre, Roma és degut a que, al dia d’avui, és allà on es troba. També perquè fa referència a la època que hi vaig passar i a una persona que hi vaig conèixer. Està inspirat en la pel·lícula Al di là dei sogni “Més enllà dels somnis” i barreja escenes d’aquest film amb aficions de la persona propietària del quadre. A l’esquerre es pot observar un guitarra i un piano. A sota un ocell que sobrevola un mar que a la vegada és una parella que observa un arbre, protagonista de la pel·lícula, és l’arbre del somnis. Enmig de la pintura, un tret característic dels meus quadres, una gota. A dins, si ens hi fixem bé, hi podrem observar el que veia cada dia quan anava a la universitat i una de les coses més impressionants de Roma, la cúpula del Vaticà. Quan el vaig portar cap allà, encara feia olor de pintura i ara, està penjat en una de les cases més boniques del centre de Roma desitjant ser observat cada cop que hi dinen, hi sopen o hi toquen la guitarra o el piano. No està a la venda, propietat de F.Drebin.

Traducció a l’italià.

Questo è l’ultimo disegno che ho fatto.  È stato finito un mese fa pìu o meno. Il nome del quadro, Roma è, infatti, perchè oggi si trova lì. Anche perchè fa riferimento a il periodo che sono stata lì e a una persona con cui ho fatto una gran amicizia. È inspirato nel film Al di là dei sogni “Més enllà dels somnis” e mischia scene di questo film con hobbies della persona che ora ha il disegno. Nella sinistra possiamo osservare la chitarra e il pianoforte. Sotto c’è un uccello che guarda il mare e che diventa una coppia che osserva un’albero, carattere principale di questo film, l’albero dei sogni. Nel centro del quadro, si può vedere una goccia, molto utilizzata nei miei disegni. Dentro, se guardiamo bene, potremo admirare quello che ogni giorno avevo il piacere di guardare, la cupula del Vaticano, una delle cose più belle e strepidante della città. Quando ho portato il disegno a Roma, ancora profumava a pittura e ora è attaccato in una delle case più carine del centro di Roma pregando per essere osservata ogni volta che lui mangia, che lui suona la chitarra, il pianoforte o semplicemente  in quelle notte dove si sente un po’ solo, questa pittura ha anche il lavoro di non farlo sentire più solo e di rimanere per sempre tra fiori, Klimt e Beatles, una cosa che mi dà un vero piacere.

Bodegó

Bodegó que vaig fer fa 8 anys. El meu professor de pintura col·loca diferents objectes sobre d’una taula i depèn de la posició on et situïs a classe el pintes d’una manera o d’una altra. Jo estava al centre, tirant cap a la dreta. Fa tants anys d’aquesta pintura que fins i tot la firma està canviada. Aquest és l’últim quadre que tinc per penjar. Seguiré amb els dibuixos i gravats!  🙂

Geometria

Quadre realitzat amb les tècniques mixtes, és a dir, aiguaplast, papers de diaris, sorra…tot el que tinguis a mà serveix per fer un quadre com aquest, on predominen els volums i les textures. Passar la mà per sobre i sentir que cada figura té un tacte diferent és el que caracteritza aquests quadres. Això si, el joc de colors i ombres farà que aquestes textures es puguin veure més o menys. La tècnica està en agafar un drap de roba i fregar les zones que vulguis il·luminar més, com és el cas del verd fosc del centre.

Ja he tornat a la pintura després de més de mig any, així que en breu podré posar quadres nous! 🙂